Quina és la funció principal del cervell?
El cervell és un òrgan extremadament complicat, controla i coordina les funcions mentals com les emocions, la memòria i l’aprenentatge. Engloba els aparells sensitius (vista, oïda, olfacte, tacte i gust). Per al funcionament correcte del cervell es necessari que controli les transicions entre els estats de son i vigíla per exemple, aprofita l’estat de son per organitzar l’informació adquirida durant l’estat de vigília. Els insomnis prolongats poden produir malalties mentals i, fins i tot, al·lucinacions. Podriem dir que la seva funció, com part del sistema nerviós central, és la de regular la majoria de les funcions del cos i la ment. Controla les funcions vitals com la respiració o el ritme cardíac; funcions més bàsiques com ganes de dormir, tenir gana o l’instint sexual; funcions superiors com pensar, recordar o parlar.
Anatomia cerevral
El cervell és un òrgan que es troba situat a la part avantsuperior de l’encèfal (en grec, encefalon) al qual està protegit pel crani que és responsabilitza de recollir la informació percebuda del medi intern o extern, processar –la i avaluar l’execució d’una resposta fisiològica o de conducta, ja sigui de forma concient o inconcient. És la part del sistema nerviós central amb més massa i esta format principalment per; Telencèfal, Diencèfal, Tronc de l’encèfal i el Cerebel..
Què són les neurones?
Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós. Són capaces de produir petits impulsos elèctrics. Està formada per una cel·lula i un nucli. La funció principal de les neurones és transmetre els impulsos nerviosos. Del cos creixen dos tipus de prolongacions:
Les dentrites; es una part de la neurona que està especialitzada a rebre impulsos i la seva transmissió al cos de la neurona. La neurona esta formada per un tronc curt i amb unes estructures anomenades espines.
L’axó; és una part de la neurona que té unes terminacions ramificades que condueixen impulsos des del cos de la neurona fins a altres neurones o bé cap als músculs o glàndules. A l’axó hi ha dos tipus de transport:
Anterógrad. Del soma fins a les terminals del axó.
Retrògrad. De les terminals del axó fins al soma.
Les neurones es troben a l’encèfal, la medul·la espinal i els ganglis, estan en contacte amb tot el cos. A diferència de les altres cel·lules del organisme, les neurones normals no es divideixen excepte en alguns llocs del cos, molt concretes com l’encèfal. Els nervis de la mielina també tenen la possibilitat de regenerar-se. Podem distingir tres tipus de neurones: sensorials, d’associació i motores.
Les neurones sensorials, connecten els òrgans dels sentits amb els centres nerviosos. Els seus axons es reuneixen en feixos per formar els nervis sensorials. Les neurones d’associació, que formen circuits molt complicats als centres nerviosos, les qual reben aquest nom perquè estableixen connexions múltiples entre elles, i d’aquesta manera queden associades per tractar en conjunt tota la informació que reben i elaborar les respostes més adients. Per últim, les neurones motores, que connecten els centres nerviosos amb les parts del cos que executen les ordres: els músculs. Els seus axons s’apleguen en feixos i formen els nervis motors.
Les neurones es comuniquen entre si en les unions anomenades sinapsis. En una sinapsis, una neurona envia un missatge a una neurona blanca (o una altra cèl·lula). La majoria de les sinapsis són químiques, en què la comunicació depèn de missatgers químics. Algunes són elèctriques, on els ions flueixen directament entre cèl·lules.
Les sinapsis químiques permeten a les neurones formar circuits dins del sistema nerviós central. Són crucials pels processos biològics que determinen la percepció i el pensament. Permeten al sistema nerviós central connectar i controlar altres sistemes del cos.
Permeten al sistema nerviós central connectar i controlar altres sistemes del cos. Una neurona allibera un neurotramsissor a la sinapsi que connecta amb una altra neurona. Aquests neurotransmissors han de sortir de la sinapsi adequadament perquè la sinapsi estigui preparada pel seu òptim funcionament al més aviat possible. A part de les sinapsis químiques podem trobar sinapsi biològica, sinpasis elèctriques i les immunològiques. Una de les característiques de les sinapsis químiques és que constitueixen en l’àmbit d’acció de la majoria de drogues psicoactives. Drogues com el curare, la cocaïna, LSD, la morfina i moltes altres afecten les sinpasis. Aquestes drogues tenen diferents efectes en la sinapsi i sovint restringeixen la seva actuació a sinapsis que utilitzen un neurotransmissor específic.
La sinapsis
Un dels casos més impactants relacionats amb el mal funcionament del cervell fou el de Phineas P.Gage (1823-1861), el qual fou un obrer ferrocarril, qui a causa d’un accident, va patir danys serevers en el cervell, específicament en part del lòbul frontal. Gage va sofrir canvis notoris en la seva personalitat i temperament, que es va considerar com a evidència que els lòbuls fronatals eren els encarregats de processos relacionats amb les emocions, la personalitat i les funcions executives en general. L’accident que va sofrir li va causar un canvi en la personalitat, en vers de ser un homa educat, treballador com era abans es va convertir en un homa irreverent, irregular i impacient segons Harlow el seu metge.
El cas de Phineas P. Gage
EL CERVELL
