La psicopatia és un trastorn antisocial de la personalitat causada per una falta d’emocions i empatia que fa que les persones que la pateixen facin qualsevol cosa per aconseguir el seu benestar. Això provoca una actitud antisocial i una carència de preocupació per la gent del seu voltant. La psicopatia es pot definir com un trastorn mental la qual és pot manifestar de manera diferent en cada persona, fent difícil la seva detecció.

 

Diverses pel·lícules, sèries i llibres han utilitzat la paraula psicopatia com a sinònim de criminal, cosa que ha influenciat a la societat fent que es creïn falsos estereotips i mites sobre aquest trastorn mental. És veritat que els pacients que pateixen aquesta malaltia tenen més facilitat a l’hora de cometre delictes, però això no significa que sigui així en tots els casos.

​

HIPÒTESI:

​

La població creu que tots els psicòpates són criminals.

Els psicòpates sempre tenen problemes amb la llei.

 

RESULTAT:

​

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

COMPROVACIÓ

 

Hola,

Estem realitzant un projecte de recerca sobre neurociència, concretament sobre els neuromites i un dels que tractem consisteix en saber si realment tots els psicòpates tenen conductes criminals. Hem realitzat una enquesta a la població per saber quina opinió en tenen i ara ens agradaria saber la opinió d’un expert. Així que ens aniria molt bé que ens poguessis respondre les preguntes següents.

Segons la nostra enquesta hem pogut observar que quasi la meitat dels enquestats pensen que és cert o no n’estan segurs. A què és degut aquesta creença? És possible que les pel·lícules i la televisió influeixin i això faci que es confonguin els psicòpates amb els criminals?

​

• En què consisteix realment la psicopatia?

La psicopatia consisteix en una afectació del lòbul frontal i la amígdala, en la qual el volum del còrtex prefrontal es veu reduït. També es poden observar canvis en components del sistema límbic, involucrat en el processament emocional. Aquestes lesions prefrontals que es donen en el cas de que alguna persona pateixi psicopatia alteren la presa de decisions i l’expressió emocional.

Recentment s’ha comprovat la relació entre el comportament antisocial i problemes en tasques que requereixin funcions executives i això provoca una important qüestió forense, ja que aquests tipus de pacients poden estar capacitats per anar a judici en el cas que cometin algun tipus de delicte de la mateixa manera que poden respondre a preguntes sobre quines accions són acceptables i quines no. Però, tot i que coneguin aquesta diferència, no son capaços de traduir aquest coneixement en una acció socialment acceptada.

Els psicòpates són plenament racionals i conscients del que fan i perquè ho fan, la seva conducte l’han elegit ells. Aquests estan definits per ser persones egocèntriques i sense remordiments i per tenir un comportament molt antisocial. A més a més, creuen estar per sobre del resta de persones i tenen una actitud manipuladora, no tenen por ni consciència i tenen problemes d’autocontrol.

La causa de la psicopatia és majoritàriament congènita (s’hereta i es pateix des del naixement), és a dir, en la majoria de casos no està causada per factors ambientals com abús o maltractes de la infància, com es podria pensar en molts casos. 

​

• Per què hi ha una relació tan directa entre aquesta malaltia i la criminalitat?

La relació entre el dany del lòbul frontal (un dels causants de la psicopatia) i la criminalitat és molt complexa, ja que aquest dany provoca el deteriorament de la intuïció del control dels impulsos i de la previsió i això sol provocar un comportament socialment inacceptable. Això fa que els psicòpates pateixin un dèficit en la integració del món emocional amb el raonament i la conducta i això en molts casos es pot veure traduït a conductes criminals.

Els principals inhibidors de la violència i la conducta antisocial (empatia, vincles emocionals, por el càstig, sentiments de culpa, etc.) són inexistents o bé molt deficients en els psicòpates. Això pot explicar perquè els psicòpates representen només un 1% de la població mentre que s’hi ens fixem en els detinguts a la presó, la taxa s’eleva fins a 25%.

 

• Com es detecta un psicòpata?

Molts de nosaltres quan ens creuem amb una persona que fa mala cara ens hem canviat de carril o hem baixat la cara amb la finalitat de no ficar-nos en problemes, però realment, podem detectar si una persona té intencions dolentes amb només una mirada o un físic ? La resposta és no, no podem reconèixer a un psicòpata només pel seu físic, ja que físicament no tenen cap característica especial que els defineixi. La psicopatia produeix una falta d’empatia i una actitud manipuladora solen ser simpàtics i mentiders, per altra banda no tenen por i tampoc són capaços de reconèixer aquest sentiment en les persones del seu entorn. Afecta a molta més gent de la que ens pensem, s’estima que entre un 1% i un 2% (segons la Organització Mundial de la Salut) de la població pateixen aquesta malaltia mental encara que no sempre es detecta. Encara que pugi semblar estrany, la majoria de psicòpates porten una vida normal i això dificulta la seva detecció.

Hi han diverses maneres de detectar una persona amb aquest trastorn, la més utilitzada entre els psicòlegs es basa en un test, que consisteix en elegir entre dues situacions la que duries a terme i a partir de la opció que triada avaluar el seu grau de psicopatia. Tanmateix no es pot afirmar que la persona pateix aquesta malaltia mental amb un test sinó que també es tenen en compte diferents factors, ja que cada pacient la desenvolupa d’una forma diferent. Un exemple de test consta d’aquetes preguntes;

1. Un vago de ferrocarril corre per  una  via. En el seu camí es troba cinc persones atrapades, les quals no poden escapar. Afortunadament, vostè pot donar-li a un interruptor que desviarà el vago a una via morta, apartant així el vago de les cinc persones...però amb un preu. Hi ha una altre persona atrapada també en aquell vago, i el vago matarà aquella persona, li donaria a l’interruptor?

En aquest cas, proposat per la filòsofa Phipilla Foot, la majoria de persones decideixen prémer el botó, ja que encara que sigui una decisió difícil, és la opció que mata a menys persones.

1. Com abans, un vagó de ferrocarril, va descontrolat per una via cap a cinc persones. Però aquesta vegada, vostè es troba dret darrere un desconegut molt corpulent en una passarel·la que es troba sobre les vies. La única manera de salvar a les cinc persones és tirar al desconegut a les vies. Aquest morirà al caure, però la seva corpulència considerada bloquejarà el vagó, salvant així cinc vides. L’hauria d’empènyer?  

Aquesta qüestió, proposada per Judith Jarvis Thomson, parteix de la mateixa base de l’anterior, ja que vostè ha d’elegir entre matar una persona o deixar-ne morir cinc. Tanmateix, ens costa molt més empènyer una persona i matar-la amb les nostres pròpies mans, ja que significa que la matem expressament. Així doncs la majoria de persones que no tenen tendències psicòpates triarien deixar morir les cinc persones. Els psicòpates, al no mostrar cap empatia, es deixarien portar per la raó i no tindrien cap problema a l’hora de matar una persona.

 

​

CONCLUSIÓ

​

A causa de les característiques que defineixen un psicòpata les quals hem mencionat anteriorment tenen major facilitat per cometre un delicte, per això aquesta relació tan directa entre psicopatia i criminalitat que es veu augmentada per culpa de diversos llibres i pel·lícules que exageren i mostren aquesta malaltia d’una forma violenta i sàdica.

​

Tot i que són els autors de molts crims, com per exemple assassinats, violacions, etc. no podem generalitzar aquesta idea i considerar que tots són criminals, ja que només el 25% dels presos són psicòpates, una altra dada molt curiosa és que entre l’1% i el 2% de la població presenten conductes psicòpates.

​