La son
El son és una activitat imprescindible per tal de que tant el cervell com el cos humà funcionin correctament. Durant el procés del son ens recuperem i retenim i memoritzem tota la informació que hem rebut durant el dia, per tant podem afirmar que dormir és una activitat vital que ens permet viure amb normalitat. A més a més, és quan dormim que segreguem la hormona del creixement.
Hi ha 5 fases del son. La primera es coneix com a transició (somni lleuger on és fàcil despertar-se), la segona és la fase que predomina en el procés del son, la tercera i la quarta fase són on hi ha més relaxació, ja que les ones són més lentes. Per últim, hi ha la cinquena fase, més coneguda com a fase REM, on el cervell està més actiu i això provoca l’aparició dels somnis.
Un mal funcionament del procés del son, fa que es puguin desenvolupar diverses malalties que dificulten que es dugui una vida normal.
Emocions
Les emocions són respostes, tan motores com fisiològiques, en forma de patró de comportament que dóna el nostre cos de forma automàtica i preconscient davant de certs estímuls o canvis (sobretot si aquests impliquen algun tipus d’amenaça), els quals poden ser interns o externs. També s’encarreguen d’expressar l’estat d’ànim dels individus i són una eina essencial per l’adaptació al medi i l’evolució, perquè ens permeten reflexionar davant de situacions de perill i si no les tinguéssim ens comportaríem com robots i això dificultaria la supervivència de l’espècia humana. Sovint es parla de quatre emocions bàsiques: la por, la ira, el fàstic i l’alegria. A partir d’aquestes es generen totes les altres. L’absència d’emocions, es denomina apatia.
Les amígdales, unes masses de substància gris situades una a cada banda del cervell, són les encarregades de generar les emocions. Es troben a la part més primitiva del cervell i això significa que les compartim amb tots els vertebrats.
Actualment, es considera que les emocions són vitals per una correcta activitat racional. Hi ha diverses malalties provocades per un mal funcionament o carència d’emocions. La psicopatia és un trastorn causat per una carència d’empatia que fa que els que la pateixen facin qualsevol cosa per aconseguir el que volen, sense tenir gens en compte les persones del seu entorn. El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) també està causat per la incapacitat d’empatia i causa una gran dificultat a l’hora de relacionar-se i socialitzar.
Aprenentatge
L’aprenentatge és un conjunt de processos que ens permeten modificar o elaborar esquemes de comportament concrets i desenvolupar el coneixement sota la influència de l’entorn o de l’experiència. L’aprenentatge ens permet adaptar-nos i respondre amb noves destreses, coneixements o accions a les demandes de la vida. Tot allò que aprenem ens ajuda a construir-nos com a persones i ens atorga identitat, influeix i determina els nostres pensaments i emocions, afecta la totalitat del nostre psiquisme.
Gràcies a la capacitat d’aprendre podem traslladar una competència assolida a una altra tasca similar, atès que el que aprenem té una certa consistència i és possible la creació de cultura, característica de la nostra espècie. És així com podem entendre la transmissió de sabers, procediments, valors, actituds etc. entre persones i entre generacions, com també les innovacions i la creativitat pròpia dels éssers humans.
Els processos d’aprenentatge són motors del desenvolupament, més enllà dels processos maduratius, tot i que interactuen permanentment amb ells. Si parlem de persones, és difícil establir quines de les nostres conductes o capacitats podrien ser purament instintives, ja que des dels orígens de la vida ens caracteritzem, en la interacció amb l’entorn, per la capacitat d’aprendre.
Els éssers humans tenen bases genètiques que faciliten els aprenentatges posteriors. Les persones com la resta d’animals, presenten patrons de conducta innats, els instints i els reflexos. Els instints són pautes de comportament relativament complexos, determinades biològicament i molt importants per a la supervivència de l’espècie. Per altra banda els reflexos, a diferència dels instints, de caràcter complex, són conductes simples que no s’aprenen sinó que constitueixen respostes involuntàries a una estimulació de l’ambient.
La memòria és una facultat física gràcies a la qual podem codificar, emmagatzemar i recordar fets passats. Hi ha dos tipus de memòria.
Per una banda, hi ha la memòria a curt termini (limitada), la qual és la que, per exemple, ens permet recordar un número de telèfon fins que el marquem, i en la qual la regió del cervell més implicada és el còrtex prefrontal. Per altra banda, existeix la memòria a llarg termini (il·limitada), dins de la qual trobem la memòria de procediment i la memòria episòdica. La memòria de procediment és la que ens permet recordar els patrons d’acció apresos al llarg de la nostra vida. La memòria episòdica és la que ens permet recordar llocs, fets, números i circumstàncies específiques. Cada memòria s’emmagatzema en una part diferent del cervell.
L’hipocamp és l’encarregat de transferir informació de la memòria a curt termini a la memòria a llarg termini, en un procés que passa de l’adquisició a la consolidació. Per això, les lesions de l’hipocamp fan impossible aquesta transferència. Henry Molaison, va ser un pacient nortamericà el qual tenia un focus epilèptic al glòbul temporal. Perquè millorés, li van extirpar i això va provocar-li la pèrdua de l’hipocamp que va fer que patís amnèsia anterògrada, és a dir, no era capaç de recordar el que li havia passat abans de la operació però si que era capaç de recordar la memòria de procediment que havia après després de la operació però no recordava el fet d’haver-ho après.
Una “flashbulb memory” són memòries viscudes altament impactants en les quals l’amígdala s’activa molt i es recorda amb pèls i senyals tot el que va passar en aquell moment. Normalment, hi ha “flashbulb memories” que es denominen socials, això vol dir que són comunes per una gran part de la societat degut al seu impacte, com per exemple els atemptats de l’11S.